El compositor Serguei Prokófiev (Ucrania, 23 de abril de 1891 - Moscú, 5 de marzo de 1953) está considerado como una de las principales figuras de la música del siglo XX. compuso una amplia gama de géneros musicales, incluyendo sinfonías, conciertos, música por el cine, óperas y ballets. Prokofiev escribió una Sonata para flauta y piano que acabó en la primavera de 1943 y que los flautistas incorporaron rápidamente al repertorio. El gran violinista David Oistrakh, presente en su estreno, quedó seducido por ella y le pidió al compositor que la transcribiera para violín. Esta segunda versión, Sonata No.2 en Re Mayor op.94b para Violín y Piano, se estrenó en junio de 1944 en el Conservatorio de Moscú por el propio Oistrakh y Lev Oberin.
El compositor Serguei Prokófiev (Ucraïna, 23 d'abril de 1891 - Moscou, 5 de març de 1953) està considerat com una de les principals figures de la música del segle XX. Va compondre una àmplia gamma de gèneres musicals, incloent-hi simfonies, concerts, música pel cinema, òperes i ballets. Prokofiev va escriure una Sonata per a flauta i piano que va acabar en la primavera de 1943 i que els flautistes van incorporar ràpidament al repertori. El gran violinista David Oistrakh, present en la seva estrena, va quedar seduït per ella i li va demanar al compositor que la transcrivís per a violí. En aquesta segona versió, Sonata No.2 en Re Major op.94b per a Violí i Piano, es va estrenar al juny de 1944 en el Conservatori de Moscou pel propi Oistrakh i Lev Oberin.
Sergei Prokofiev's Violin Sonata No. 2 in D Major, Op. 94a, was based on the composer's own Flute Sonata in D, Op. 94, written in 1942 but arranged for violin in 1943 when Prokofiev was living in Perm in the Ural Mountains, a remote shelter for Soviet artists during the Secord World War. Prokofiev transformed the work into a violin sonata at the prompting of his close friend violinist David Oistrakh. It was premiered on 17 June 1944 by David Oistrakh and Lev Oborin.
The work is about 23 minutes long and consists of four movements:
- Moderato
- Presto - Poco meno mosso - Tempo I
- Andante
- Allegro con brio - Poco meno mosso - Tempo I - Poco meno mosso - Allegro con brio
The work is highly classical in design: it opens with a sonata movement which is followed by a scherzo, a slow movement, and a triumphant finale. The violin part is replete with virtuosic display but is also highly lyrical and elegant, evidence of the work's inception as a sonata for flute.
